En totes elles he vist i olorat coses de les que veia fer a casa o a l'escola en aquells anys del final del franquisme i també he sentit la rebel·lia de l'autora.
M'ha agradat molt. Retrata una època rància, però ella no ho és gens i els seus relats han envellit molt bé.
I li vaig comprar i llegir el seu últim llibre de contes Lo que no se ve, que no m'ha defraudat gens. Només té quatre contes que narren allò inexplicable i sovint terrorífic, però també allò que no es diu, que podem intuir-ho i que no sabem expresar, o allò que ens marca i no olvidarem mai.
L'ascendència xinesa de l'autora fa especialment interessant aquesta novel·la històrica El círculo de mujeres de la doctora Tan que parla de la situació de les dones en la tradició taoïsta i de la medicina xinesa.
M'havien parlat d'aquesta autora reivindicativa del món travesti i, després d'escoltar-la en el podcast ¿Qué estás leyendo? vaig tenir clar que volia llegir-la. Ella mateixa és una travesti (li agrada més aquest nom que trans) i es guanyava la vida prostituint-se abans de poder fer-ho escrivint.
Tots els personatges dels seus contes pertanyen al col·lectiu LGTBI+, sobretot als travestis. Són descarnats i hiperrealistes, però també tenen espai per a la tendresa i per el sentit de l'humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada