Després de fer un taller d'escriptura i haver treballat la veu del narrador, era imprescindible llegir-me l'última novel·la del meu admirat escriptor, l'Ian McEWAN, de qui m'he llegit gran part de la seva extensa obra.
La fortalesa i originalitat de Cáscara de nuez és el seu narrador, un no nat. Des d'aquest punt de vista la novel·la és al·lucinant. És un fetus, com una anou dins la seva closca, qui fa de narrador en primera persona.
No només el títol prové de SHAKESPEARE, sinó també el tema, una dona i el seu amant tramen i porten a terme l'assassinat del marit i germà, i l'autor britànic posa en boca del futur bebé, amb molt sentit de l'humor, tota la seva concepció ètica sobre la falsedat i la manca d'intel·ligència del món que l'envolta.
La puerta entreabierta és el primer llibre que llegeixo de la Fernanda KUBBS, pseudònim de l'escriptora catalana, nascuda a Arenys de mar, Cristina Fernández CUBAS, Premi Nacional de Narrativa, 2016.
La puerta entreabierta m'ha agradat molt. És una novel·la que parla de realitats paralel·les, diferents i fantàstiques, que serveixen per presentar els personatges i els seus conflictes, que són els nostres.
És bastant inquietant i màgica, com la vi da mateixa. Crec que li llegiré més obra.
Feia anys que no llegia res de l'escriptor VALENCIÀ Juan José MILLÀS, potser l'última novel·la que li vaig llegir va ser No mires debajo de la cama (1999).
Ara he llegit al MILLÀS periodista el llibre Hay algo que no es como me dicen. El caso de Nevenka Fernández contra la realidad (2004) que és un reportatge molt interessant i extens. Tan, que no puc afegir res més.
Ha hagut un detall que m'ha cridat l'atenció. La protagonista diu que la seva germana era rebel des de petita, no com ella que sempre feia cas i volia contentar en tot als seus pares i, en canvi, la seva germana va portar una vida absolutament tradicional.
Curiós com triem un llibre o un altre, per què he anat a parar a aquest llibre? I és que un llibre ens porta a un altre, el comentari d'algun apreciat lector o d'un admirat escriptor o d'un respectable periodista t'apropa a ells, te'ls fa teus.
Voleu creure que mitja hora després d'escriure el paràgraf anterior vaig llegir un article de Antonio MUÑOZ MOLINA a La Vanguardia, anomenat En la biblioteca del azar explicant justament això? Molt millor que jo, és clar, però quina gràcia la coincidència, no?
I acabo el gener amb un llibre genial, me l'he acabat en un cap de setmana. És la novel·la L'estranya desaparició d'Esme Lennox de la meva última descoberta, la britànica Maggie O'FARRELL. Ha estat bestial, me l'he empassat! És tan bonic, tan poètic, tan tendre i dur alhora. Tan impactant i commovedor.No us llegiu ni la contraportada ni cap comentari, endinseu-vos en la lectura i deixeu-vos portar. Ben segur és millor llegir-se'l en versió original, però la traducció de en Josep ALEMANY és molt bona. Fins i tot he après tres paraules que m'han encantat: baladrejar, escambell i torbonada.Núria ReichardtFebrer del 2018
Ara he llegit al MILLÀS periodista el llibre Hay algo que no es como me dicen. El caso de Nevenka Fernández contra la realidad (2004) que és un reportatge molt interessant i extens. Tan, que no puc afegir res més.
Ha hagut un detall que m'ha cridat l'atenció. La protagonista diu que la seva germana era rebel des de petita, no com ella que sempre feia cas i volia contentar en tot als seus pares i, en canvi, la seva germana va portar una vida absolutament tradicional.
Curiós com triem un llibre o un altre, per què he anat a parar a aquest llibre? I és que un llibre ens porta a un altre, el comentari d'algun apreciat lector o d'un admirat escriptor o d'un respectable periodista t'apropa a ells, te'ls fa teus.
Voleu creure que mitja hora després d'escriure el paràgraf anterior vaig llegir un article de Antonio MUÑOZ MOLINA a La Vanguardia, anomenat En la biblioteca del azar explicant justament això? Molt millor que jo, és clar, però quina gràcia la coincidència, no?
I acabo el gener amb un llibre genial, me l'he acabat en un cap de setmana. És la novel·la L'estranya desaparició d'Esme Lennox de la meva última descoberta, la britànica Maggie O'FARRELL. Ha estat bestial, me l'he empassat! És tan bonic, tan poètic, tan tendre i dur alhora. Tan impactant i commovedor.No us llegiu ni la contraportada ni cap comentari, endinseu-vos en la lectura i deixeu-vos portar. Ben segur és millor llegir-se'l en versió original, però la traducció de en Josep ALEMANY és molt bona. Fins i tot he après tres paraules que m'han encantat: baladrejar, escambell i torbonada.Núria ReichardtFebrer del 2018 
