Què interessant ha estat la lectura de Los nombres de Feliza del colombià Juan Gabriel VÁSQUEZ. A aquest autor ja li havia llegit Los informantes ja fa uns anys. Molt bona, també.
Aquesta novel·la és una magnífica ficció sobre la vida real de l'escultora Feliza BURZSTYN, filla d'uns jueus polacs expatriats a Colòmbia. L'autor ho narra des del present, havent conegut al seu vidu, Pablo LEYVA qui, al mateix temps li narra el passat des del seu present amb ella.
Molt interessant tots els canvis de temps i de punts de vista, barreja de ficció i autoficció, així com l'esperit lliure d'aquesta artista que va haver de lluitar contra totes les convencions socials i polítiques del seu temps.
Un dels personatges del llibre és el Premi Nobel Gabriel GARCÍA MÁRQUEZ.
Curiosament, també va d'expatriats la novel·la triada al Club de lectura Entre Llibres, de la xilena Isabel ALLENDE, a qui feia anys i panys que no llegia.Largo pétalo de mar és el títol del llibre, pres de la manera com Pablo NERUDA, també Premi Nobel i també personatge en aquesta novel·la, anomenava a Xile.
També el llibre és una ficció sobre fets reals, la història d'uns catalans que s'expatriaren a França fugint de la derrota de la Guerra Civil espanyola i que tingueren la sort, entre tanta desgràcia, de ser escollits pel futur Premi Nobel i en aquell moment embaixador xilè a París, per poder fugir de la França ocupada en el vaixell WINIPEG.
Quan anys més tard el general Pinoxet i el seu cop d'estat acabin amb el govern de Salvador Allende, la família protagonista de la història haurà d'exiliar-se de nou, aquesta vegada a Venezuela.
Ja el vaig llegir el 2014, però aquest any, centenari del naixement de la catalana Ana María MATUTE, m'he rellegit Primera memoria, premi Nadal el 1947."Sobre Primera memoria planea el desasosiego de la adolescencia, una asfixia que Ana María Matute (Barcelona, 1925) ha hecho protagonista de muchas de sus obras. La lucha terrible de esa etapa entre el final de la infancia y la edad adulta ha centrado títulos capitales de su producción, como Los Abel (mención especial del jurado del Premio Nadal de Novela en 1947), Luciérnagas (1949), Algunos muchachos (1964) y Paraíso inhabitado (2008), aunque acaso en ninguna obra como en esta, merecedora del Premio Nadal de Novela en 1959, consigue que esa lucha se convierta en una perfecta y melancólica elegía de la perversión de la inocencia".
Primera memoria és el primer títol de la trilogia Los mercaderes. Els altres són Los soldados lloran de noche i La trampa.
Feia mesos que no em llegia un llibre de Llegint el món i aquest mes he triat Kairós per les recomanacions de Pei SERRANO. És una novel·la de l'alemanya Jenny ERFENBECK i m'ha agradat.
M'ha interessat molt el paral·lelisme entre la història gran i la història petita; és a dir, entre el règim de la RDA i la reunificació d'Alemanya i la peculiar història d'amor entre els dos protagonistes.
L'autora narra molt bé el rentat de cervell del comunisme, així com la la menjada de coco de l'home gran vers la jove. I també m'agraden molt les explicacions dels passats dels personatges i de les seves famílies, la manera com cadascú es va haver d'espavilar i adaptar a les noves circumstàncies.
Al final se'm feia repetitiu i pensava a veure si cau el mur d'una vegada i aquest animal de Hans desapareix de la vida de la Katherina.
És curiós que en la meva joventut vam viure en directe per televisió la caiguda del mur de Berlín i com de diferent ho he vist amb la lectura d'aquest llibre quan l'autora ens narra com es quedaren d'enganyats i convertits en pàries aquells que no van fugir a occident.
