Balún Canan és el nom indígena de Comitan, població dels antics maies a la província de Chiapas.
Rosario Castellanos va ser filla d'un terratinent d'aquelles terres i la història té molts tints autobiogràfics.
La següent lectura ha estat un descobriment i ben curiós. He llegit al periodista català Julià GUILLAMON a qui conec d'oïdes des de sempre i a qui he llegit alguna vegada les seves columnes, però no el coneixia com a escriptor.
Les cuques m'ha sorprès molt positivament, tant per la seva bellesa, poesia i tant coneixement com amor pel bosc, com per les seves reflexions sobre la vida i el que explica de drama autobiogràfic i que jo desconeixia.
El següent llibre és una barbaritat. És Imposible de l'italià Erri de LUCA.
M'ha agradat molt Erri de Luca, ja em va agradar Els peixos no tanquen els ulls. És una lectura intel·ligent i trepidant.
Els temes són interessant: començar la vida de zero, el perdó, l'apenediment, la solitud, el trobar-se un mateix amb la natura. I l'amor, malgrat tot.
L'última lectura del febrer ha estat Jauja. El títol em va sorprendre molt. És una paraula que utilitzen els personatges i que també la feien servir els meus pares, encara que els primers li donen un sentit d'abundància i els segons de excedir-se.
És una novel·la sobre embolics familiars que em va recomanar una bona amiga. És del barceloní Use LAHOZ a qui no havia llegit res abans.
Embolics familiars és dir massa poc. N'hi ha per a donar i per vendre i la segona part realment em va sorprendre. Pel meu gust però, un pèl massa llarga, massa detallada. Com si no et donés la oportunitat d'interpretar res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada