Des que vaig començar el llibre Les possessions de la periodista mallorquina Llúcia RAMIS que no vaig parar d'escriure cites. I això no ho faig gaire sovint:
"També som el que vàrem perdre. O potser som sobretot això."
"Al cap i a la fi, sempre projectam; la manera que tenim de mirar els altres ens defineix."
"Generós és aquell que ofereix el poc que té; l’esplèndid pretén impressionar amb els seus regals."
"Dins del meu cap, en totes les històries hi ha una mort que ho canvia tot. Com si no fos la vida, la que ho canvia tot en realitat."
"De res no servirà la glòria que hagis cultivat, si el teu final és patètic".
"També som el que vàrem perdre. O potser som sobretot això."
"Al cap i a la fi, sempre projectam; la manera que tenim de mirar els altres ens defineix."
"Generós és aquell que ofereix el poc que té; l’esplèndid pretén impressionar amb els seus regals."
"Dins del meu cap, en totes les històries hi ha una mort que ho canvia tot. Com si no fos la vida, la que ho canvia tot en realitat."
"De res no servirà la glòria que hagis cultivat, si el teu final és patètic".
"Molts pares perden el cap quan es jubilen. De fet, sovint comentam, amb
una copa de vi mentre sopam, que ha de ser fotut sentir-te
prescindible. Pitjor: sentir que ets un museu de la teva pròpia vida."
"qui aconsegueix ser just quan està avergonyit?"
"qui aconsegueix ser just quan està avergonyit?"
"Així, doncs, a qui pertanyen les cases? Sempre, sempre, al passat i els seus fantasmes."
"Als qui comparteixen llit amb la mort, els desperta la por, avorrida mentre tothom dorm. Per això, de matinada, els vells pretenen de tota manera recuperar un temps que se’ls escapa, perquè no poden tornar enrere ni arribar gaire més endavant. Arrosseguen els peus sense anar enlloc, fent voltes a l’eix del que varen ser o del que els queda. Entretenen la por mentre la mort dorm. La culpa és el dolor de la memòria."
Després em vaig assabentar que l'arquitecta catalana Marta ROJALS havia publicat el seu nou llibre El cel no és per tothom i ja no vaig poder fer res més que llegir-lo. Fins i tot me'l vaig
comprar en paper perquè encara no hi era en e-book.
És un llibre fantàstic i m'ha flipat. Com tots els d'ella, sorprenent. Un llibre en temps diferents i amb relacions complexes entre els membres d'una família, especialment entre dues bessones.
A més, l'evolució de cadascun dels membres d'aquesta família es reflexa en els últims quaranta anys de la història del nostre país.
En el temps de lectura he llegit Invisible del castellonenc Eloy MORENO que estaria molt i molt bé que el llegissin tant l'alumnat com el professorat dels instituts i escoles per lluitar contra l'assetjament.
Jo he llegit el capítol dels "empollons" a la meva classe. No m'he pogut estar.
Jo he llegit el capítol dels "empollons" a la meva classe. No m'he pogut estar.
