7.10.12

Compartim lectures, octubre del 2012

El primer llibre que he triat llegir en el mes d'octubre ha estat un que em garantia que m'ho passaria bé, un llibre de la meva estimada escriptora  anglesa Jane AUSTEN. La abadía de Northanger és una de les seves novel·les que encara no havia llegit i, com totes, està escrita extraordinàriament bé, encara que té un punt - com totes també - deliciosament cursi a ulls contemporanis, però molt moderna per a la novel·la de principis del segle XIX. Per fer-vos una idea, l'última frase de l'obra diu: dejo al criterio de quien por ello se interese decidir si la tendencia de esta obra es recomendar la tiranía paterna o recompensar la desobediencia filial".

Vaig voler continuar amb la Jane AUSTEN i vaig començar Mansfield Park, però aquí em vaig equivocar, no es pot abusar d'un mateix autor.

Sort vaig tenir de l'última publicació del meu escriptor japonès preferit, en Haruki MURAKAMI. No és l'última novel·la que ha escrit, sinó l'última publicada en espanyol, es diu Baila, baila, baila i la va escriure el 1988, immediatament després de Tokio Blues. Norwegian Wood; és a dir, immediatament després del primer llibre que vaig llegir d'en Murakami i que ja em va captivar.
Quan Murakami va venir a Barcelona va dir que l'acte d'escriure era com "sommiar de dia", i aquesta novel·la respon al més pur estil Murakami on es creuen la realitat i la ficció, el quotidià i l'extraordinari i on la soletat i la necessitat d'amor són dos temes claus.
Passa que entre que vaig llegir Tokio Blues. Norwegian Wood el 2005 i Baila, baila, baila en el 2012 han passat set anys, i en aquests anys, a més d'enamorar.-me d'en Murakami i dels seus personatges, he evolucionat amb ell mitjançant Crónica del pájaro que da cuerda al mundo, Kafka a la platja, After Dark i 1Q84, i és clar, tinc la sensació que llegir un llibre que va estar escrit el 1988 ha estat tornar enrere: m'ho he passat bé, però no m'he sorprès.
El que realment estic esperant és l'últim Murakami, el que va tornar al Japó el 2011 després de la desgràcia del terratrèmol, el tsunami i l'accident nuclear de Fukushima. Ben segur que el que estigui escrivint després d'això serà molt digne de ser llegit.

Núria Reichardt
octubre del 2012

1 comentari:

Mª José Reina ha dit...

Estic desitjant fer el flash-back jo també.
M'ha agradat moltíssim aquesta ressenya que has fet aquest mes. Estàs "madurant" com a crítica literària, felicitats.