COMPARTIM LECTURES. Febrer, 2010

El primer de febrer em vaig llegir un llibre que em tenia encuriosida perquè havia llegit una molt bona crítica de l'Enrique Vila-Matas en El País. Es tracta de la jove escriptora andalusa Elvira NAVARRO i la seva primera novel·la La ciudad feliz. En acabar-la... no sé què dir.

Després he llegit La maravillosa vida breve de Óscar Wao del jove dominicà Junot DÍAZ. Va guanyar el Pulitzer i el Nacional Books Critics Circle Award del 2008, i tenia moltes ganes de conèixer. No m'ha decebut, aquest escriptor és capaç d'explicar històries i idees molt profundes en un llenguatge i un ambient molt col·loquial, fins i tot vulgar.



I per últim (el febrer m'ha condit força) he llegit l'últim llibre d'un escriptor que em fascina, el japonès Haruki MURAKAMI, que s'anomena El fin del mundo y un despiadado país de las maravillas. I és que em fascina perquè és capaç d'elaborar una trama molt complexa amb termes tan difícils que sovint no els entenc, però en el que es van reflexant les senzilles i belles emocions humanes.

Núria Reichardt
febrer 2010

COMPARTIM LECTURES, gener del 2010

El primer llibre del 2010 ha estat una sorpresa fantàstica La lluvia antes de caer de l'escriptor anglès Jonathan COE. Sorpresa perquè per a mi Coe era un escriptor desconegut i m'ha sorprès molt favorablement, li seguiré la pista; i fantàstica perquè narra una història molt bella on tots els personatges, tant els principals com els secundaris, et van captivant de mica en mica. La història s'inicia a Anglaterra amb el transfons de la Segona Guerra Mundial i es va movent entre diferents indrets d'Anglaterra, i també del Canadà, segons on es van traslladant els personatges de la història, fins el 1992. Així, apareixen diferents generacions amb distintes vides i alguns punts en comú: 'Una labor de retales hecha de ... ¿coincidencias?' on hi ha coses que han passat realment i d'altres que mai no han existit, com la pluja abans de caure.

El segon ha estat El hijo del viento del suec Henning MANKELL que no és una novel·la negra, encara que aquest sigui el gènere pel que en Mankell és famós. Pren l'altra faceta de l'escriptor, que viu entre Suècia i Moçambic, i narra la desgraciada història d'un nen negre que en els inicis del colonialisme és trasladat a Suècia des del desert de Kalahari. És una novel·la interessant per tota la seva descripció i crítica del colonialisme i els seus efectes. Interessant també perquè la història és narrada des del punt de vista del nen. En això coincideix amb el llibre que vaig llegir el mes passat: La vida ante sí del lituà Romain GARY.

També he llegit un best-seller d'aquests que li tenia ganes: Las cenizas de Ángela de l'irlandès Frank McCOURT. Una història autobiogràfica situada en Limerick, un poble d'Irlanda, en els anys 30, amb el transfons de la Gran Depressió i de la Segona Guerra Mundial. Una història on els personatges passen tanta gana i tant de fred que la seva única esperança és el somni americà. I no és d'estranyar!

Núria Reichardt
gener, 2010