Estic en baixa forma lectora, només dos llibres en un mes! Almenys m'han agradat tots dos.
És un relat ens dos temps històrics, el moment en que el protagonista, ja molt vell i prop de la mort, rememora el seu amor adolescent i el llibre que va escriure per tal de fer saber a la seva estimada Alma i al fruit del seu amor tot el que els va estimar. I una altra història en el present d'una altra adolescent anomenada Alma, que deu el seu nom a aquest llibre que va ser escrit tants anys abans del seu naixement i que el seu pare, mort recentment, va regalar a la seva mare quan es van enamorar. I que va ser gràcies a aquesta Alma que el fill de l'altra Alma -un escriptor d'èxit- descobreix (o pot haver descobert) qui ha estat el seu veritable pare
Les dues històries s'entrellacen entre casualitats i causalitats amb rerefons de l'holocaust nazi i les desgraciades deportacions i les fugides Amèrica amb sort, a més dels traumes per les pèrdues i no només les dels camps d'extermini. I sobretot, la força de l'amor: entre amants, entre germans, entre pares i fills, entre amics. Allò que mou el món.
De l'aragonès Ignacio MARTÍNEZ DE PISÓN sempre m'agrada tot el que li he llegit.
Dientes de leche no és per a mi la seva millor novel·la, però m'ha interessat molt tota la part documentada dels italians que van participar a la Guerra Civil Española per ajudar les tropes feixistes i, sobretot, la part que l'autor ficciona sobre les dobles vides que hi ha persones que són capaces de dur sense cap mena de penediment ni de mala consciència.
Com sempre, Martínez de Pisón també ens passeja per aquesta España dels darrers anys del franquisme i de la transició que hem viscut la seva generació.
