Desembre del 2024

 

A l'estiu vaig llegir a l'argentina Mariana ENRÍQUEZ de qui tan bé he sentit parlar i, malgrat em va semblar terrorífica, l'he tornada a llegir perquè em costava de creure. 

Però no, Un lugar soleado para gente sombría és un llibre de dotze relats terriblement horrorosos amb el mal i la perversió com a protagonistes.

Usant el gènere del conte, l'autora ens mostra de manera magistral allò monstruós de l'ésser humà.

Al Club de lectura L'esquirol entre llibres han tornat a escollir una novel·la del nord-americà Kent HARUF.

Aquesta vegada ha estat Capvespre que és molt boniquet però no m'ha interessat massa.

Vaig tenir molta curiositat en llegir alguna cosa de la flamant premi Nobel sud-coreana, la Han
KANG i vaig haver d'esperar que reeditessin la seva obra en la nostra llengua.

Mentre esperava vaig saber del seu llibre La vegetariana i el seu èxit i l'estada de l'autora a Catalunya, però el llibre que li he llegit ha estat La clase de griego ja que em seduïa la idea de la passió de l'escriptora per BORGES.

No sé si m'ha agradat o no, és molt poètica. En certa manera m'ha recordat en FOSSE. Mostra un gran talent per descriure sensacions amb poques i molt ben triades paraules. El que escriu et fa anar més enllà pensant en allò que no ha escrit.

Els seus personatges són éssers desesperats amb qui intentes empatitzar. També em semblen molt misteriosos, com la seva creadora.

Molt interessant ha estat la lectura de Escuela de escritura de la barcelonina Mercedes ABAD, professora de la famosa escola d'escriptura de l'Ateneu barcelonès.

I més interessant encara va ser la reunió en el Club de lectura del Grupo Bojador amb l'autora, que ens va parlar del procés de creació, de la veritat i la mentida dels plagis o no.

L'últim llibre de l'any és el que m'ha agradat més d'aquest desembre. Es diu Intemperie i és
de l'oliventí Jesús CARRASCO.

El seu tall clàssic i de llenguatge líric m'ha fet pensar en el nostre Miquel MARTÍN, però a CARRASCO l'hem de situar a la força de la naturalesa de les àrides terres de Badajoz i la trama és tan àrida com l'entorn.

Novembre del 2024

Per el Club de lectura Los imprescindibles de la Factoría Cultural Martínez vaig rellegir-me El gatopardo del sicilià Giuseppe Tomasi di LAMPEDUSA i també vaig  re visionar la pel·lícula del milanès Luchino VISCONTI.

La presentació va ser meravellosa i va anar a càrrec del gestor cultural de Màlaga, l'Ignacio JÁUREGUI.

Vaig ser convidada a la presentació que va fer la tarragonina Coia VALLS a la Biblioteca de Calella i vaig llegir la seva novel·la sobre la fundació del monestir de Monestir de Montserrat, que ha estat reeditada en motiu del mil·lenari.

Les torres del cel, la muntanya de Montserrat, és una novel·la històrica molt interessat sobre el naixement de Santa Maria de Montserrat i on els valors és el tema fonamental, així com les metàfores que parlen d'aquests valors.

El llibre d'autoficció de Ignacio MARTÍNEZ DE PISÓN que vaig llegir el

mes passat em va conduir a llegir Todo sigue tranquilo del també maño Chusé IZUEL.

És un llibre de relats publicat pòstumament i escrita pocs dies abans del suïcidi de l'autor. A més de reflexions sobre la vida -i sobretot sobre la mort-, són un mirall de l'època, de la Barcelona del 92.

Molts d'ell desassossegants, però també molt bells.

En un club de lectura de les biblioteques de la Diputació de Barcelona van recomanar Temporada de huracanes de la mexicana Fernanda MELCHOR i l'he llegit. 

La seva prosa ràpida i amb molt poca puntuació ajuda a crear un ambient de tensió i de terror al voltant d'uns personatges perseguits per la fatalitat.

També el llenguatge repetitiu i ric en vocabulari i expressions grolleres contribueix a crear una novel·la crua i dura en un poble més que pobre i on les supersticions, i encara més l'alcohol i les drogues, destrueixen els protagonistes. És la bruixa el nexe entre tots els personatges que apareixen.

M'ha agradat llegir el llibre i fins i tot he gaudit d'algunes escenes repulsives, però per res del món miraria la pel·lícula.

I aquest mes de novembre també alguns contes del llibre Un hombre sin cabeza. Fantàstics. De l'escriptor israelià Etgar KERET. Curts, intensos, sorprenents i amb molt sentit de l'humor, malgrat tractar temes bèl·lics i violents.