Ja feia temps que em volia llegir alguna novel·la d' Ana M. MATUTE i se m'anava passant, fins que el passat 25 de juny quan va morir l'entranyable escriptora barcelonesa, vaig decidir que no podia esperar més.
Aprofitant que els diaris anaven plens de la seva bibliografia, vaig triar un dels què millor en parlaven d'altres escriptors. He llegit Luciérnagas sobre la guerra civil a Barcelona. És molt bonic i també molt trist. En ell trobes la jove MATUTE per tot arreu, tan ingènua i vulnerable, però a la vegada tan lúcida i entregada. I sobretot amb una visió tan realista de la realitat.
També he llegit el llibre de poemes - l'estiu és bona ocasió per a la poesia - Ser sin sitio del malagueny Álvaro GARCÍA.
M'ha agradat molt el segon capítol titolat El sitio sin lugar ja que no són poemes llargs, sinó sonets i els sento eròtics, bells, precisos i propers.
I també El món groc del català Albert ESPINOSA que feia anys el vaig sentir en una entrevista i em va frapar.
El llibre és molt senzill, però també molt bonic. No crec que calgui seguir totes les seves indicacions per viure, hi ha múltiples i personals maneres de fer-ho, però ben segur que per a ell va ser fonamental per sobreviure i només per això ja està bé.
Quasi a finals de mes m'he acabat l'última novel·la del francès Patrick MODIANO. S'anomena L'herba de les nits i és complexa i profunda, com tota la seva obra.
És una història preciosa i trista sobre París, sobre la joventut perduda, sobre la no existència del temps... sobre la vida i sobre la pèrdua, sobre les relacions entre les persones i sobre els seus silencis.
També sobre la pèrdua és l'última novel·la "best-seller" del nord-americà John GREEN - l'estiu dóna per a tota mena de lectures -. No està escrit a les estrelles no només parla de pèrdues per càncer, sobretot parla de vides, i especialment de vides adolescents, que odien que els compadeixin.
Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.
També he llegit el llibre de poemes - l'estiu és bona ocasió per a la poesia - Ser sin sitio del malagueny Álvaro GARCÍA.M'ha agradat molt el segon capítol titolat El sitio sin lugar ja que no són poemes llargs, sinó sonets i els sento eròtics, bells, precisos i propers.
I també El món groc del català Albert ESPINOSA que feia anys el vaig sentir en una entrevista i em va frapar.
El llibre és molt senzill, però també molt bonic. No crec que calgui seguir totes les seves indicacions per viure, hi ha múltiples i personals maneres de fer-ho, però ben segur que per a ell va ser fonamental per sobreviure i només per això ja està bé.
És una història preciosa i trista sobre París, sobre la joventut perduda, sobre la no existència del temps... sobre la vida i sobre la pèrdua, sobre les relacions entre les persones i sobre els seus silencis.
També sobre la pèrdua és l'última novel·la "best-seller" del nord-americà John GREEN - l'estiu dóna per a tota mena de lectures -. No està escrit a les estrelles no només parla de pèrdues per càncer, sobretot parla de vides, i especialment de vides adolescents, que odien que els compadeixin.Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.
Núria Reichardt
Juliol del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada