9.11.12

Compartimlectures. Novembre del 2012

Els primers dies de novembre, durant els dies que va durar el pont, em vaig llegir un llibre senzillíssim, però molt entretingut. Es diu Lo inevitable del amor i l'han escrit la parella formada per la Núria ROCA i Juan DEL VAL. No és que tingui un gran valor literari, però m'ho ha fet passar la mar de bé, i d'això es tractava. Són especialment tendres les relacions de la protagonista amb la seva mare, excitants les seves relacions sexuals i divertides moltes de les situacions que viu, encara que en el fons no tenen gens de gràcia.

El dia 7 vaig tenir una agradable sorpresa en sortir entusiasmada d'una conferència a la que vaig haver d'assistir-hi. 
La conferència la feia l'Enric QUERALT i s'emmarcava dins de la jornada de presentació de l'Impuls de la Lectura (ILEC).
El conferenciant va dir que l'únic que pretenia amb aquestes xerrades eren 3 coses:
1. Que les persones surtin contentes.
2. Que el que jo els digui, suggereixi o faci pensar, els "faci ballar el cap"
3. Que surtin millor de com han entrat, amb ganes de posar-s'hi de seguida. 
i amb mi ho va ben aconseguir.  

Amb el seu llibre Llegir, més enllà de les lletres  vol aportar claror, il·lusió i ajudes en la didàctica de la lectura en els centres educatius.

Després em vaig abocar a l'última novel·la d'en Javier CERCAS: Las leyes de la frontera. La seva lectura és trepidant, el vaig acabar en una setmana. 
Ja amb la primera part de l'obra saps tota la història que narra, la d'un noi de classe mitjana que, per una sèrie de circumstàncies, l'estiu del 78 a Girona, amb 16 anys entra a formar part d'una colla de quinquis, i com això canvia la seva vida per sempre. 
Et preguntes sense massa convicció què més pot passar a la resta del llibre, per molt que després es plantegi el tema que al cap de 20 anys ressuscita el mite del delinqüent juvenil en els anys de la transició espanyola. Durant unes pàgines vaig dubtar de la capacitat de reinventar-se d'en Javier CERCAS.
Però després la novel·la no deixa de sorprendre't fins al final, quan t'adones que el tema no és aquest o no és només aquest, sinó que darrera ens trobem l'apassionada recerca de la veritat i el descobriment de que potser la veritat no existeix; així com la càrrega emocional importantíssima que representa l'amor i sobretot el desamor en la vida de les persones. Per molt obvi que això sembli, mai no deixa d'atrapar-te.

I l'últim llibre que he llegit en el mes de novembre ha estat  El afinador de pianos del nord-americà Daniel MASON. D'aquest llibre n'havia sentit a parlar tant, que en llegir-ho m'ha decebut una mica, no sé pas què m'esperava. Apareixen temes que m'han agradat com el combat amb la música i no només amb les armes, els viatges de la vida, el colonialisme britànic, l'Anglaterra victoriana, altres cultures ... però no té prou força.

Núria Reichardt
novembre del 2012