El llibre no m'ha decepcionat, Murakami és Murakami, però hagués tingut més gràcia que hagués estat tota la història en un mateix volum. De fet el llibre 3 no és més que el desenllaç, tots els ingredients ja estan sobre la taula en els llibres 1 i 2, amb totes les coses sorprenents del món màgic de Murakami. Una mica com aquells programes de la tele que, quan ja no queden més que cinc minuts, et fan una mitja part.
El que pren més força en el llibre 3 és la història d'amor entre Aomame i Tengo (sempre és reconfortant una història d'amor) i també, com sempre en els llibres de Haruki Murakami, la fina línia divisòria entre allò que és real i el que no ho és, o ho sembla. Alguns detalls no es resolen, segurament perquè no tenen més importància o perquè l'autor els deixa a la teva disposició i, per suposat, el final te l'has de fer tot sol.


En reprendre el llibre d'en Jacobson ja li he agafat el fil. Els "finklers" són els jueus; és un llibre difícil, però molt interessant per a mi ja que ignoro (o ignorava) bastant coses sobre aquest tema. Encara que havia llegit molts llibres sobre l'holocaust, aquest se'n va cap a altres bandes: l'avergonyiment jueu davant l'estat d'Israel i el terrorisme contra Palestina. I tots els problemes i contradiccions que això comporta en la manera de viure i de pensar d'aquests jueus que viuen a Anglaterra amb els seus costums, tradicions, religió, etc.
Núria Reichardt
novembre del 2011
novembre del 2011