20.1.15

Compartim lectures. Gener del 2015

El desembre ja vaig començar Crematorio del valencià Rafael CHIRBES. El vaig triar perquè vaig llegir que el recomanaven en un Club de Lectura i, quan el vaig comprar, la gent em deia Crematorio era una sèrie de la tele, però com que mai la miro, jo no en sabia res, però això em va fer venir desgana del llibre.

Però el gener me'l vaig acabar "de tirón" perquè en començar a llegir-lo, em va encisar. No només el trobo interessant, sinó que sobretot el trobo molt ben escrit i que el seu autor mostra un alt nivell cultural amb referències a fets històric i literaris, i amb una experiència de la vida i dels llibres que és molt d'agrair com a lectors, almenys a mi m'ho sembla i ho valoro molt, cada vegada més, en llegir un llibre.

A part d'això, tant el tema com la trama m'han agradat molt. Em sembla una novel·la complerta, un llibre total. Ens situem en un indret de València, en un entorn mediterrani fantàstic amb el paisatge destrossat per la especulació immobiliària dels últims anys, i al voltant d'això i de la mort d'un personatge, es desenvolupa l'obra on cadascun dels protagonistes relaten la seva relació amb el mort, la seva relació amb el lloc i la seva relació amb els temps que vivim i tot el que això implica: política, diners, pares, fills, parelles, amants, feines, idees, futur, passat, sexe, moral, salut, religió, art, mort, menjar, beure, drogues ... VIDA.

Els personatges em semblen tan reals que no caus en el parany de jutjar-los a la lleugera: sí, el germà és un especulador, però també és culte i generós; la primera dona era intel·ligent i empàtica, però també esquerpa i distant; el mort era idealista i conseqüent, però també borratxo i aprofitat; la nova dona dolça i jove, però també acomplexada i ambiciosa; la filla ... i així cadascun d'ells, com la vida mateixa, ni bons ni dolents, tan sols homes.

Durant les vacances de Nadal vaig fer un viatge en AVE i durant el trajecte vaig llegir l'últim llibre del català Javier CERCAS. Aquesta última novel·la torna a ser de no-ficció, com aquella altra Anatomía de un instante que era sobre el 23-F. Aquesta vegada s'anomena El impostor i va sobre l'Enric Marco, aquell home que en els últims anys era president de l'associació de víctimes del nazisme i es dedicava a anar per les escoles i d'altres llocs com a supervivent de Mathaussen, explicant les seves experiències en els camps d'extermini alemanys durant la 2a guerra mundial. El trajecte no va ser prou llarg per a acabar-ho, però "todo se andará...Núria ReichardtGener del 2015