9.7.14

Compartim lectures, juliol del 2014


Ja feia temps que em volia llegir alguna novel·la d' Ana M. MATUTE i se m'anava passant, fins que el passat 25 de juny quan va morir l'entranyable escriptora barcelonesa, vaig decidir que no podia esperar més.


Aprofitant que els diaris anaven plens de la seva bibliografia, vaig triar un dels què millor en parlaven d'altres escriptors. He llegit Luciérnagas sobre la guerra civil a Barcelona. És molt bonic i també molt trist. En ell trobes la jove MATUTE per tot arreu, tan ingènua i vulnerable, però a la vegada tan lúcida i entregada. I sobretot amb una visió tan realista de la realitat.

També he llegit el llibre de poemes - l'estiu és bona ocasió per a la poesia - Ser sin sitio del malagueny Álvaro GARCÍA.

M'ha agradat molt el segon capítol titolat El sitio sin lugar ja que no són poemes llargs, sinó sonets i els sento eròtics, bells, precisos i propers.






I també El món groc del català Albert ESPINOSA que feia anys el vaig sentir en una entrevista i em va frapar.

El llibre és molt senzill, però també molt bonic. No crec que calgui seguir totes les seves indicacions per viure, hi ha múltiples i personals maneres de fer-ho, però ben segur que per a ell va ser fonamental per sobreviure i només per això ja està bé.


Quasi a finals de mes m'he acabat l'última novel·la del francès Patrick MODIANO. S'anomena L'herba de les nits i és complexa i profunda, com tota la seva obra.

És una història preciosa i trista sobre París, sobre la joventut perduda, sobre la no existència del temps... sobre la vida i sobre la pèrdua, sobre les relacions entre les persones i sobre els seus silencis.


També sobre la pèrdua és l'última novel·la "best-seller" del nord-americà John GREEN - l'estiu dóna per a tota mena de lectures -. No està escrit a les estrelles no només parla de pèrdues per càncer, sobretot parla de vides, i especialment de vides adolescents, que odien que els compadeixin.

Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.


Núria Reichardt
Juliol del 2014

8.7.14

Compartim lectures, juny del 2014


El mes de juny sempre és per a mi un mes molt estressant i no em queda temps per a llegir gaire. Així i tot, encara que poquet a poquet, m'he llegit Diario de un mal año del premi Nobel sudafricà i resident a Austràlia J. M. COETZEE.


Ara feia temps que no llegia res d'en COETZEE però n'he llegit més d'un. Vaig començar amb Esperando a los bárbaros, però també he llegit L'edat de ferro, Elizabeth Costello, La vida dels animals, Infantesa, Joventut i Desgràcia.

En Coetzee m'agrada molt. Admiro la seriositat i rigor de la seva obra. M'agrada també el seu sentit de l'humor, tan irònic... cada vegada més escèptic. Però alhora, com es reflexa en Diario de un mal año tan coneixedor de la realitat present, malgrat la seva edat i, al mateix temps, tan capaç de rectificar la seva actitud davant l'amor - o més aviat la tendresa -, inclús des d'una posició intel·lectualment tan privilegiada com la seva.

Núria Reichardt
juny del 2014