21.8.13

Compartim lectures, agost del 2013

A l'agost vaig llegir una petita joia del nord-americà Jonathan FRANZEN. Dic petita perquè el llibre Zona templada és un assaig molt curt. El va escriure entremig de les seves dues famoses i llargues novel·les: Las correcciones i Libertad
En anglès s'anomena The Comfort Zone i trobo que és un títol més exacte del que ell exposa: aquella zona tan còmoda i plàcida de la teva vida que és la infantesa o fins i tot la visió de les coses de la vida des del punt de vista dels nens. No en el sentit pueril del terme, sinó com la visió de les tires còmiques de Charlie Brown. De nou el títol original consta d'un subtítol que és Growing Up with Charlie Brown i que la traducció no té. 
Quan l'autor és capaç d'observar la seva vida i la vida al seu voltant com una tira còmica de Charles M. Schulz, serà quan la visqui més plenament.


I també una mica de poesia Canción en blanco. premi Loewe 2011, del poeta i traductor de Màlaga Álvaro GARCÍA
És un poema únic i crec que no vol  dir res o que no vol ensenyar res, només és poesia: 
"El amor y la música
reordenan el mundo
mientras parece que lo desordenan  

He llegit:  "amar es abandonar el hábito de un daño"
i "la música es simulacro de salvación".

Després de nou he llegit al nord-americà d'origen grec Jeffrey EUGENIDES. Sens dubte la millor novel·la de l'estiu (o més i tot), per la qual li van donar el Premi Pulitzer 2002. Es diu Middelsex i m'ha emocionat molt. Feia temps que no plorava en acabar de llegir el desenllaç d'un llibre.

És una història familiar llarga d'aquestes que tan m'agraden, i amb la saga familiar apareix també la història d'aquest país format per persones provinents de molts diversos països: la gran novel·la americana.

Concretament la història es centra a la ciutat industrial de Detroit i en aquest cas són grecs ortodoxos de l'Àsia Menor, com l'autor, és clar. Molt interessant també la part de la història i la cultura grega més recent, sempre acompanyada de la més alta cultura i tradició gregues.

Midlesex és el nom de la casa on durant més anys viurà la família en Detroit, però també fa referència al sexe de la protagonista, feta d'un material genètic completament diferent.

És una història de gens biològics i d'identitats sexuals, de comportaments i d'actituds, d'ètiques i de morals, de tradicions i de modernitats, de pares i fills, de la infantesa i l'edat adulta, de negocis i de traicions, de negres i blancs, de rics i de pobres, d'amors i recels, de naixements i de morts, d'esperances i desesperances: una magnífica història sobre les persones.

3.8.13

Compartim lectures, juliol del 2013

Aquest mes de juliol he tingut tanta feina en recuperar-me del curs, que fins i tot he llegit molt poquet. Primer em vaig acabar El arrecife que vaig començar el mes de juny, però que era tan llarg i jo llegia tan poc, que em va costar d'acabar. Mentres el llegia em semblava una mica pesat, però des de la distància el penso sovint.

El llibre del juliol ha estat la primera novel·la del nord-americà Jeffrey
EUGENIDES, de qui vaig llegir el mes d'abril La trama nupcial. S'anomena Las vírgenes suicidas i m'ha agradat. Trobo que aquest autor és bastant sorprenent, i això és molt d'agrair.

Com que no estic gaire a l'aguait de la cartellera cinematogràfica, no ha estat fins ara que m'he assabentat que la Sofia COPPOLA ha dut aquest guió al cinema.

La novel·la narra la història d'una família d'un poblet de Michigan amb 5 filles adolescents, molt admirades i desitjades per tots els nois del veïnat. Després del suïcidi de la petita, per suposat que tot el seu món se'n va en orris i el llibre acaba molt tràgicament. 

El més interessant no és com acaba, que això l'autor ja t'ho anticipa de bon començament, sinó la manera com són explicats tant els suïcidis com les seves vides abans i després dels suïcidis, des del punt de vista dels nois del barri.

Núria Reichart
Juliol el 2013