30.4.12


En el mes d'abril  he llegit dos libres que m'han agradat molt.

El primer Amor clandestí de la catalana i recent difunta Teresa PÀMIES i m'ha interessat molt la vida dels clandestins en la post guerra espanyola.
No eren uns clandestins gens comuns, sinó que eren el màxim responsable de la organització del PSUC i l'escriptora Teresa Pàmies, filla del dirigent marxista Tomàs Pàmies.
A més de la dura vida d'acció política que duien a l'interior del país, és bonic com ella narra la vida de família i de parella que intentaven plegats de tirar endavant.



L'altre llibre és una obra d'art: El món d'ahir. Memòries d'un europeu de l'austríac Stefan ZWEIG, un relat clarivident. M'ha impressionat moltíssim com relata minuciosament com era el món abans de la 1a Guerra Mundial i com es va anar transformant a partir d'aquesta, i especialment en el període d'entreguerres, fins acabar en el deliri de la 2a Guerra Mundial.

I el que més m'ha aclaparat és que ell sembla que escrigui aquestes memòries per a les generacions futures - com la nostra - perquè puguin comprendre com van anar les coses i no poder caure de nou en el parany. 

Però quina por fa pensar que les generacions d'avui en dia no són tan senceres ni tenen els valors que ZWEIG esperava que tindríem i que, al meu entendre, poden fàcilment caure de nou en la trampa de l'odi i la por. Quan ara vivim una crisi econòmica i de valors tan profunda, i que no ho va ser encara més la produïda en el període d'entre guerres?

Núria Reichardt
Abril, 2012