18.9.11

COMPARTIM LECTURES, setembre del 2011

Amb la calor de principis de setembre he continuant llegint, com si encara fossin vacances d'estiu, intentant enganyar la ment de que encara no tornàvem a la rutina.
I vaig llegir-me un llibre molt interessant que tenia a la tauleta de nit des del gener, Que el món no pari de rodar del nord-americà Colum McCANN.
Molt interessant per a mi perquè es situa en el New York de l'època Nixon i la guerra del Vietnam, la qual serveix de transfon per unes quantes històries que, en un principi són inconnexes, però que de mica en mica es van interrelacionant.
Les diferents històries es connecten el dia que en Philippe Petit va caminar sobre la corda fluixa entre les torres bessones el 7 d'agost de 1974: un frare irlandès que ajuda les prostitutes del Bronx, unes dones que es reuneixen per parlar dels seus fills morts al Vietnam, una parella d'artistes drogoaddictes que provoquen un accident...



I després un altre nord-americà, en E. L. DOCTOROW, de fet és qui recomana a en Colum McCANN. El llibre que he llegit m'ha agradat molt i molt, es diu Homer i Langley i va d'una família que viu a la cinquena avinguda de New York, davant del Central Park. La història comença a principis del segle XX i acaba en els anys 80. A través dels seus originals personatges veus el món d'una altra manera, una manera curiosa i autèntica.

Núria Reichardt
setembre del 2011